06/02/2021

28-02-2012/26-01-2021

Els nens eren molt petits quan et van veure, erats un cadellet de 8 setmanes i estaves amb la teva mare Mishu i quatre germanets més.

Et vam portar ben contents a la nostra casa, la que també seria la teva durant nou anys.

 El temps va passar depressa i tu i els nanos  vau créixer junts i sans, tal i com havia de ser, però ara al gener de sobte vas enmalaltir, ens van dir que no hi havia remeï i en dues setmanes et vam dir adéu.

Per ser tant petit has deixat un buit enorme en els nostres cors.

Se que vas tenir una vida molt bona i que vam fer per tu tot el possible quan et vas posar malalt, ho se, però ara res ens  consola, res.

Es dur anar per la casa que ha quedat buida de tu, de les teves coses, dels teus sorolls, dels teus miols,  de que ja ningú esgarrapi la catifa, de no poder veuret dormint al sol, de que no ens despertis de matinada perquè vols anar a dormir a la rentadora, es terrible sentir la teva pèrdua, la sentim tots a casa i en Káiser també, plora i et busca.

Esperem que com tothom diu, el temps vagi curant una mica la ferida que ara està tant oberta encara. Aquesta setmana s'ha fet llarga.

Per fi avui hem anat a per tu i has tornat amb nosaltres a casa, amb la familia que tant t'estima.

Se que un dia tornarem a estar tots junts, segur que si, mentres tant descansa petit d' ulls blaus, descansa petit Bunbury.

Guapo!