11/11/2024

És diumenge, són les vuit del matí. He maldormit, em noto els ulls inflats i camino a les fosques cap a la cuina. A aquella hora la llum del dia ja m’hauria de deixar veure els mobles del menjador, però la realitat es presenta com una ma que t’escanya, l’Esquitx (Pi) no hi és, no hem hagut d’aixecar-li la persiana, ni obrir-li la corredera perque surti a fora, perquè Pi no hi és i no tornarà a ser-hi. 

Els éssers vius envelleixen i moren, però es diferent que el teu gos es mori. Fa mal només d’escriure-ho.

Gràcies infinites per omplir-nos d’amor ! 

T’has emportat un tros de cadascun de nosaltres amb tu. Sempre estarem junts ! 

Reposa, amor nostre. Ara tens el son més tranquil de tots, l’etern descans.  

T’ESTIMEM ❤️