14/07/2017

La Lea va arribar a nosaltres quan era un cadell però ja havia estat amb una altra família. Al principi no era gaire sociable, però poc a poc ens vam guanyar la seva confinça; nosaltres ens vam enamorar d'ella des del primer dia: els seus ulls i la seva mirada deien molt.

Les darreres setmanes estava patint, la malaltia podia amb ella. Vam intentar demostrar-li tot l'amor en cada moment, esperem que marxes sabent que l'estimàvem.

Ja han passat dos setmanes i mitja i la trobem molt a faltar, no hi haurà gosseta com ella.

T'estimem Lea.

(14/02/2009 - 27/06/2017)