01/02/2021

Van passant els dies i les setmanes i encara no em faig a la idea que ja no hi ets. Et segueixo veient pels teus racons preferits de la casa descansant mentre jo treballo o darrere meu cada cop que em bellugo. Trobo molt a faltar que em miris fixament per fer-me entendre el que vols... que la majoria de les vegades era senzillament que et fes carantonyes o que et portés a fer vida social al carrer. I així totes les nostres rutines i petits detalls que configuraven la nostra vida.

El buit que has deixat és tan immens que no em surten les paraules per expressar tot el que sento. Estic molt trista, però també infinitament agraïda per haver format part de la teva vida, per tot el que m’has ensenyat, per acompanyar-me i fer-me costat incondicionalment  i sobretot per l’amor que m’has donat.

Eres tot un personatge amb una personalitat i caràcter tan increïble que et sabies guanyar a tothom, Mr. Alex, o el gos ombra com també et deien alguns perquè no et separaves de mi. Tothom estava tan acostumat al fet que ho féssim tot junts que el dia que no m’acompanyaves se’ns feia estrany a tots i se’t trobava molt a faltar.

Durant tots aquests anys has estat la gran constant... Han passat, canviat i marxat tantes situacions i persones, però tu sempre has estat aquí... el meu company, el meu bebito...o com tothom et deia carinyosament, el Pollito!

Tant de bo t’hagués pogut donar més anys perquè haguessis seguit gaudint de la vida i conegut més llocs i amics de totes les especies. Només desitjo que siguis molt feliç allà on siguis i que puguis rodar món com a tu t’agradava i seguir enamorant a tothom.

Eres i sempre seguiràs sent un gos molt estimat per tothom que et va conèixer. T’estimo molt Pollito! D’una manera o altra, Sempre estarem Junts i aviat ens tornarem a trobar!

(21.11.2006 – 18.12.2020)